1. SEGUEIX LA PISTA A LA CRISI ECONÒMICA MUNDIAL ACTUAL
El 2008 esclatà la crisi financera als EE.UU que arrosegà al món: una bambolla immobiliària d'abast mundial: crisis global i conseqüències devastadores.
2. LA CRISI FINANCERA i EL PAPER DE L'ESTAT
(font wilaweb)
La crisi econòmica desatada el 2008 és considerada per alguns experts com la més important del sistema capitalista d'aquests últims vuitanta anys, des del 'crac del 1929'.
L'actual crisi, d'arrel financera, s'ha originat als Estats Units, la primera potència mundial. Allà ha arrossegat la fallida de bancs molt importants i ha portat el govern nord-americà a intervenir per salvar-ne uns altres, impulsant un pla de rescat de set-cents mil milions de dòlars, quantitat fabulosa que al capdavall ha d'eixir dels imposts dels contribuents.
Aquest pla ha dividit l'opinió publica nord-americana. Pels uns, l'estat no ha de rescatar els bancs d'inversió enriquits en el passat amb operacions d'alt risc; pels altres, el pla proposat és l'única solució per a redreçar la crisi, estesa a Europa (seqüela de la mundialització).
La paradoxa és que aquesta inversió de diners públics es farà al país més contrari a la intervenció de l'estat en els afers econòmics. Als Estats Units el liberalisme econòmic (regit per la llei de l'oferta i la demanda, sense intervencions ni traves de l'estat) és una doctrina amb molt de pes, més que a Europa partidària d'un capitalisme més regulat.
3. ORIGEN I CONSEQÜÈNCIES DE L'ACTUAL CRISI
La crisi financera va començar a manifestar-se cap al 2007 quan van fer fallida algunes entitats bancàries nord-americanes que concedien hipoteques d'alt risc, també dites hipoteques 'subprime', adreçades a les classes més desafavorides: molts clients van deixar de pagar, ofegats per la pujada dels tipus d'interès (percentatge que hom paga al banc en canvi de la concessió d'un préstec), i això es va combinar amb la reducció de la compra d'habitatges. El crac bancari ha acabat afectant la butxaca dels ciutadans, que també han vist com s'encarien el petroli i els aliments. Per tot plegat, els bancs s'hi miren molt, ara, abans de concedir un préstec, tant si el demanen empreses com particulars.
4. CAPITALISME AMB INTERVENCIÓ DE L'ESTAT...
La crisi financera ha revifat el debat sobre la implicació de l'estat en l'economia i ha fet pensar en crisis passades, particularment en la del 1929, considerada la més greu del capitalisme. Aquella crisi, d'abast mundial, portà el govern nord-americà de Franklin D. Roosevelt a intervenir en l'economia, amb un conjunt de programes coneguts amb el nom de New Deal. Passada la Segona Guerra Mundial (1939-1945), la intervenció de l'estat es generalitzà a tot l'Occident, seguint les receptes de John Maynard Keynes (1883-1946). Les idees d'aquest economista anglès foren el fonament de l'anomenat estat del benestar: educació i sanitat universals, pensions de jubilació, subsidi de desocupació...
5. ...O NEOLIBERALISME o capitalisme salvatge
 |
| Thatcher i Reagan, política neoliberal: privatització i retallades |
Les coses començaren a canviar a partir de mitjan dels anys 1970, quan prengué volada la idea que el paper de l'estat era excessiu, i que això no feia sinó escanyar el creixement econòmic. Aquesta era la doctrina de l'anomenat neoliberalisme, corrent inspirat en el capitalisme clàssic, que, poc o molt, començaren a aplicar els anys 1980 els governs de Margaret Thatcher a la Gran Bretanya i de Ronald Reagan als Estats Units. Aquests últimes dècades el neoliberalisme ha tingut una influència creixent, sobretot als Estats Units.
⇀ SOBRE L'ECONOMIA D'ENTREGUERRES
